02 de gener, 2008

Carta al mag Baltasar

(Carta publicada a La Vanguardia el 10 de desembre de 2007)

Benvolgut Baltasar:


Sempre he estat molt bona minyona a l’hora d’obeir preceptes i obligacions, i com que ara, a un mes vista de la vostra benaurada actuació efectiva, se m’ha plantejat un dubte crec que força raonable, no em puc estar de plantejar-vos-el.

El cas és que el passat dilluns dia 3 al matí, després de recórrer uns vint quilòmetres per l’A2 i la Ronda Litoral, des de Martorell fins gairebé a la Zona Franca, a una velocitat mitjana de 30 km/hora, de sobte, i només durant uns dos quilòmetres, em vaig poder permetre pitjar l’accelerador, amb tant de desfici —mea culpa— per l’alegria sobtada que en pocs moments vaig arribar als 90 km/hora, fins que ja quasi al peu de Montjuïc em vaig veure obligada altre cop a afluixar fins als 10-20 km/hora.

Fets els càlculs grosso modo, entenc que com que la velocitat mitjana del meu recorregut des de l’A2 sota el pont de Molins de Rei (porta d’entrada a la primera corona del màgic reialme de Barcelàndia, que amb tan bon seny voleu preservar impol·lut) fins a la sortida 21 de la Ronda Litoral va ser també d’uns 25-30 km/hora, el meu presumpte delicte de lesa insostenibilitat i contaminació no seria tal, ans al contrari: tot plegat quedaria en un saldo final a favor meu de 35 km/hora (no sé reconvertir-ho en índexs d’elements contaminants, ja em perdonareu). Voldria saber, doncs, si aquesta diferència és susceptible d’acumulació per fer-la servir (és un mer suposar) per si un cas algun dia estrany i a una hora no menys estranya pogués i gosés cometre la petita entremaliadura de sobrepassar els 80 km/hora, aquest número màgic que us heu tret de la màniga sense que els conductors, incauts a més de pecadors de mena que som —i que la mare Gaia ens pugui arribar a perdonar— sapiguem veure de cap manera on hi ha el truc.

Ben cordialment.