22 de juliol, 2006

Sóc el teu negre

La gracieta del Busco negre (vegeu l'entrada corresponent) va tenir aquesta resposta, publicada al següent número de Paper de Vidre (el 34). Encara que aquí només hi hagi penjats textos propis, aquesta és una excepció del tot motivada, i que faig després de demanar permís al “senyor” Juvé Net.

Sóc el teu negre, Gràcia. Estem fets l’un per l’altre.

«Podria ser el teu fill», segur que no és el primer cop que t’ho diuen; és una frase que sempre funciona amb les dones com tu. Quan ensumeu que un de menys de trenta us fa una mica de cas, us estarrufeu i no teniu manies a dir-nos l’edat perquè us retornem la rèplica que ens demaneu amb les vostres corbes tremoloses: «Sembles més jove». Vet aquí la segona frase que no falla mai. Després diuen que Èdip perdia el senderi per sa mare..., ves que no fos al revés!

Sóc un home alegre, tot i que la majoria de les meves amigues s’entestin a titllar-me d’homenet, ja que els excita que no tingui pèl al pit i que només m’afaiti els divendres. Si t’he de ser sincer, et responc perquè dius que pagaràs bé; m’agradaria cobrar per fer feliç a una dona —fins ara els he acomplert els desigs i les fantasies de franc.

Escriure és de les poques coses més o menys productives que se’m donen bé. I d’escoltar també en sé un niu; no seràs la primera vídua que m’expliqui la vida. Penso que compleixo tots els teus requisits: home, jove, trempat, que sàpiga escriure, lletraferit i amb força temps lliure (això no ho dius, però per l’historial sentimental que suggereixes, penso que faran falta moltes tardes i moltes nits de feina).

Mai a la vida he escrit un currículum i el dia que ho faci també ho encarregaré a un altre, com tu. Aleshores seré jo qui busqui una joveneta, filòloga, ben dotada i amb ganes d’escoltar les batallates sexuals d’un vellet que amb prou feines conserva la mirada picant que li va servir per viure la vida sense preocupacions. Digue’m si no estem fets l’un per l’altre?

El que sí que et puc enviar és una foto, de cos sencer si ho vols. Me’n demanen sovint i en tinc de tot tipus. Els coordinadors de la revista ja tenen un retrat meu perquè vagis fent boca, mentrestant. Me’l va fer una amiga fotògrafa (al cel sigui) i el va titular El lletraferit. Hi surto escrivint en una vella olivetti, amb camisa blanca mig descordada, una cigarreta als llavis, els cabells esbullats i la mirada perduda. Tot ficció, però sé que et farà el pes. Estic convençut que no t’hi podràs resistir.

I amb aquestes línies penso que n’has de tenir ben bé prou per veure que me’n surto amb el teclat i amb la llengua (entén-ho com vulguis, no menteixo en cap dels sentits). Espero la resposta amatent que promets a info@paperdevidre.net. Què et penses?, jo també en sé, de fer-me l’interessant. Fes-te a la idea: sóc el teu negre, Gràcia.

Gabriel Juvé Net
(Tina Vallès)